Eric estava a soles, no havia ningú en casa. Tombat en el llit, en els ulls oberts, casi sense pestanyejar i un cigarret en la mà, observava el fum que s’anava difuminant en l’aire mentres unes veus sonaven en son cap:
-No me faces mal..per favor, a soles soc una chiqueta…
Alguna cosa va distraure sa atenció; una nina tirada en la bruta terra, despentinada i banyada per la llum groguenca que provenia dels mugrents cristals de la finestra.
Es va alçar per a arreplegar-la, caminà entre revistes pornogràfiques i llandes de conserva putrefactes i l’arreplegà en molt de cuidat. La seua expressió serena i alegre contrastava en la bruticia de son cos i el seu aspecte desfargalat.
Eric es sentí atret per eixe contrast, per lo que apretà fortament la nina contra son pit:
-Shhh…no plores…
Colocà la nina sobre els llançols que oloraven a humitat i es quedà sentat durant hores observant-la fixament.
Ell no sabia el perqué del seu interés per ella, pero li resultava extremadament atractiva. Tal volta perque pensava que en qualsevol moment, fins la dona més feliç podia ser la més desgraciada i amagar la seua bruticia interior darrere d’un fals somriure.
Les veus seguien sonant:
-Per favor…a soles soc una chiqueta…
Algú pujava les escales; era Sara, la germana chicoteta d’Eric.
Segurament anava a clavar-se en la seua habitació per a fer una sessió de pintar-se les ungles de color rosa i parlar per teléfon de chics mentres abraçava sons peluches. Eric odiava això, sobretot perque tenia que aguantar les seues rialles a l’atre costat del corredor sonant com tirs en son cap.
Mentres això succeïa, en el cap d’Eric passava alguna cosa estranya; estava tornant-se foll. Començà a respirar acceleradament fins que la seua ira esclatà en un crit d’angoixa.
Chocà contra els mobles, les parets i tot el fem acumulat. Trencà un espill que li produí numerosos talls en el cos ya que es revolcà damunt els troços trencats. Estava fòra de control.
Sara obrí la porta esglayada:
-Eric, ¿estàs be? he sentit un soroll…
El buscà en la mirada, estava fosc, pero pugué vore’l acachat en un racó com si fora un animal esglayat.
Ell alçà la vista i fixà la seua mirada en ella; el seu aspecte era inhumà, sons ulls estaven casi desorbitats i el seu pèl greixós li cauia damunt les ferides de la cara i del pit que chorraven sanc.
Sense ni tan sols obrir la boca, Eric s’alçà bruscament i va córrer cap a la porta, entrà a Sara d’un tiró i tancà d’una portada.
Ella començà a ficar-se nerviosa al vore que el seu germà estava actuant de forma estranya; ya sabia que era rar, pero mai l’havia vist en eixa expressió. Estava paralisada, no sabia que fer, pero això no fon un problema, ya que Eric s’encarregà d’ella.
Començà a tirar-li del sedós pèl ros i ondulat i l’arrastrava per tota l’habitació, fent que passara per damunt dels cristals trencats i tallant-se el cos de dalt a baix:
-¡¡Aaah!! ¡¡prou!! ¡no me faces mal!
Pero Eric ignorà els crits de desesperació, continuà colpejant-la i tirant-li del pèl.
La chiqueta estava ya dèbil, tirada en terra sense poder menejar-se i morta de por. Les llàgrimes se li mesclaven en la sanc de la cara i no deixava de suplicar que parara:
-Prou..¿perque me fas açò?…a soles soc una chique…
Sara no acabà la seua frase, Eric rematà la seua faena estacant-li un cristal en la gola i la vida de la chiqueta desaparegué entre sorolls de tuberia.
Ara estava en terra mig nueta, la seua roba estava esgarrada i banyada en un toll d’espessa sanc. Sons ulls, al igual que son cos, caria ara de moviment.
Eric l’abraçà; fon un abraç llarc i carinyos. Sostingué el rígit i ensanguinat cos entre els seus prims braços i la besà:
-Shh…no plores..eres la meua nina…ma dolça nina trista.
Autor: Anònim. Traducció: Jesús V. I.
Escrito por relatsvlc 
