Les bessones…

Diuen que quan naixen bessones lo que li passa a una li passa a l’atra sempre, i açò precisament és lo que li succeí a dos chiques bessones d’un poble de Valéncia.

Eren dos germanes que se portaven molt be, mai se barallaven ni discutien, pero per raons de treball tingueren que canviar sa residència a la ciutat, a on estava la carretera que era molt perillosa en eixos moments.

Les chiquetes tingueren que creuar soles per que a la mare li cridaren del treball per a que fora urgentment, li digué a les chiquetes que creuaren soles pero espai i mirant als dos costats i les chiquetes obediren. Només girar-se la mare per a anar-se’n escoltà un colp molt fort darrere seua, eren sons filles que havien segut atropellades per un camió, les dos desgraciadament havien mort.

Quatre anys més tart la mare encara era jove ya que tenia 34 anys, encara residia en la mateixa casa prop de la carretera i no oblidava cap dia a sons dos bessones. afortunadament havia tornat a tindre fills, casualment eren dos bessones, ademés molt paregudes a les que moriren atropellades i açò fea que la mare en part oblidara eixe tràgic succés.

Pero la fatalitat estigué a punt de tornar a la família, tot i prohibir-li expressament acostar-se a la carretera, un dia les dos chiquetes anaren jugant i decidiren creuar la mateixa, no venia ningú en cap sentit, no havia perill, en l’últim moment aparegué sa mare i li digué que no creuaren molt alterada i chillant, a lo que les chiquetes respongueren al uníson:

- Si no pensàvem creuar, ya nos atropellaren una volta i no tornarà a ocórrer…

Autor: Anònim. Traducció: Jesús V. I.