El fantasma burlo.

No sé com començar a contar-vos esta historia, la veritat es que lo que em succeï aquella nit d’hivern ficaria els pels de punta a qualsevol. No sabria dir-vos en certea si fon real o una broma molt pesada, pero des de llavors ya res es igual en la meua forma de vore les coses…

Lo que vaig a contar-vos ocorregue una gelada nit de Decembre de fa quatre anys. Els meus amics i yo estavem pegant voltes pel poble sense saber que fer. Era una nit avorrida, fea poc que nos havien donat en el colege les vacacions de Nadal, pero com nostre poble es prou chicotet lo que es festa, hi ha ben poca.

Quan anavem pel carrer major, a Carles se li passà pel cap que podiem anar a casa de sa yaya, la qual estava fora i teniem via lliure per a fer lo que vullguerem alli. Sense dubtar-ho ni un sol moment cap alla que anarem tots. Alli per lo manco, estariem calentets.

A l’arribar a la casa, en lo primer que nos fixarem tots fon en la cantitat enorme d’estampetes i quadres de sants que la yaya de Carles tenía per totes i cada una de les habitacions. Era exagerat! En algunes habitacions a on la llum era escasa fea por estar dins.

Estiguerem un bon temps veent la televisio en el salo mentres mos menjavem uns aperitius que havien dut Estrela i Llucia. Pero quan estes comentaren que estaven ya avorrides de vore’ns fartar, a Carles se li ocorregue una idea…

Nos portà als chics a una habitacio a on nos comentà que podriem gastar-li una brometa a les chicones, una broma que segons nos digue, “lis llevaria el avorriment”. Abans d’acabar de contar-nos el pla, trague un vell tauler de ouija propietat de sa besyaya.

L’idea era pegar-li un bon esglay a les chiques. Ho teniem tot preparat; les preguntes, les respostes, com menejar el got, tot…

Tornarem al salo i li plantejarem el “joc” a Estrela i Llucia. La segona acceptà d’inmediat, pero que Estrela vullguera participar nos costà mes, pero al final, tots entrarem.

Anarem a l’habitacio mes menuda de la casa, segons Carles ahi nos concentrariem mes. Prepararem el tauler, nos sentarem i començarem en la sessio.

Des d’un principi Estrela estava atemorida, li tremolava tot el cos. A ella esta classe de coses no li agradaven, li tenía molt de respecte.

Durant la primera mig hora la cosa anava segons lo previst, les chiques estaven roçant ya l’atac de panic, mentres que mosatros no podiem evitar que se nos escapara alguna que atra rialla que intentavem dissimular com podiem.

Estava siguent prou divertit, al menys per a mosatros, quan de repent, just quan anavem a dir-li a les chiques que tot havia segut una broma, el got mogue sol i començà a marcar lletres sobre el tauler… m, o, l, t, -, g, r, a, c, i, o, s, -, a, r, a, -, r, i, u, r, e, -, y, o…(Molt gracios, ara riure yo…) Carles, lluïs i yo pegarem un bot que va fer que el tauler caiguera a terra.

Sense donar-nos temps a digerir lo succeït, unes tisores entraren de colp per la porta i se plantaren davant la cara de Carles.. Tots cridarem atemorits. A Carles li caïen les llagrimes mentres a crits se disculpava per la broma que havia preparat… quan llavors les tisores caigueren a terra al temps que s’escoltava una riallera fantasmagorica i estes es convertien en una nota..

En ella es podia llegir: “tranquil, yo tambe estava bromejant

No mai tornarem a parlar d’este assunt i pense que fins a hui, ningu havia contat res sobre lo que nos passà aquella nit de Decembre, a on deprenguerem que hi ha coses en les que no se pot bromejar..

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: