Eixa veu…

julio 14, 2008
Serien aproximadament les dos de la matinada, me disposava a anar a dormir com qualsevol atra nit. Acabava de vore una pelicula de ciència ficció en la televisió, una prou bona, d’eixes que te deixen en l’intriga fins al final, que fan que no pugues despegar-te de la pantalla en cap moment i que després estigues menjan-te el cap durant un bon temps.

Em trobava en el pis de dalt, havia apagat fea uns instants les llums del pis de baix i aní directe cap al llit. Veent la pelicula se m’havia fet tardíssim, la sòn s’apoderava poc a poc del meu cos i la vista junt a la falta de llum em jugava ya males passades.

En el mateix moment que vaig tocar el llit entrí en un somi profunt. Estava relaixat, vivia en una zona alluntada de la ciutat i per les nits no se sentia cap soroll, exceptuant algun que atre propi de la naturalea i els animals que en ella habiten.

De repent comencí a escoltar una veu que em despertà. Era suau, dolça.. pero a l’hora me causava una sensació de malestar. Em vaig alçar intranquil, mirant cap a tots els costats… No havia ningú.. ¿Quí podia haver? Si vixc sol en una casa completament apartada de qualsevol atre lloc a on puguen haver persones prop..

Vaig mirar el rellonge, eren les tres del matí o, això crec.. havia poca llum i la meua vista ya no és com la d’abans. Pensí que tot havia segut un malsensomi, aixina que tanquí els ulls i vaig continuar dormint.

desperta, desperta..” No podia ser, atra volta eixa veu. En esta ocasió vaig poder entendre lo que em dia pero ¿qué era? ¿ho estava somiant? En l’habitació només estava yo i la veu la sentia al meu costat, com si estigueren murmurant-m’ho al oït. Estava ficant-me prou nerviós, era la primera vegada que em passava una cosa aixina, sentia una sensació extranya..

Decidí tranquilisar-me, tal volta la pelicula que havia vist durant la nit m’havia trastocat un poc. Eren les tres i mija, la nit passava lentament.. tenia que alçar-me a les set, aixina que vaig tornar a tancar els ulls per a intentar dormir durant lo que quedava de nit.

no tingues por, ho faig per tu.. desperta per favor!” Atra volta eixa veu, ara havia pujat i canviat el to..era una veu nerviosa, prou enfadada, possiblement per la meua desatenció a les seues paraules… Em vaig alçar d’un bot, açò no em fea ya gens de gràcia. En esta ocasió la veu conseguí atemorir-me com mai ho havia estat. Vaig eixir correguent de casa, serien aproximadament les cinc del matí.. no m’importava, en eixos moments ahí no volia estar ni un sol moment més..

Passí tot el matí fòra de casa, pegant voltes en el coche.. S’acostava l’hora de dinar i encara que me resistia a tornar a casa tenia que fer-ho. A qui li diguera que l’havia abandonat per sentir una veu durant la nit pensaria que m’havia tornat foll.. yo mateixa m’havia plantejat eixa possibilitat!

Vaig arribar a casa..no podia creure’m lo que estava veent.. dos coches patrulla tancaven l’acces a la casa, o lo que quedava d’ella.. els bombers encara no havien conseguit apagar el fort incendi que s’inicià, segons el part policial, en la meua habitació sobre les sis del matí degut a un curtcircuit…

Després de tot açò, continue sense saber quí o qué era eixa veu, d’a on provenia i per qué va decidir salvar-me aquella nit, puix de no haver-me despertat, possiblement ara estaria en el mateix lloc des del qual provenia aquella extranya veu…

Anuncios