Increduls

Als peus de ton llit…

Hola…¿com estàs?…¿Assossegat i tranquil? Puix Prepara’t, perque hui, no és una d’eixes nits en les que creus que serà com les demés.

Possiblement te dispongues a anar al llit, a sumergir-te en el teu propi món, meditar, relaixar-te…fins ahí tot be pero… ¿qué passaria si en lloc de sumergir-te en el teu propi món… te sumergires en atres…?

A lo millor ya estàs tombat en el teu llit, en l’intenció d’escoltar la ràdio, com sols fer habitualment. Possiblement, hages sintonisat en eixe programa sobre misteri que tant te captiva pero que no obstant, te mostres escèptic quan t’introduïxen en el món dels esperits. ¿De veritat creus que tot és producte de nostra imaginació? ¿T’atreviries a comprovar si eres tan escèptic com tu penses?

Mira al teu voltant. Suponc que te trobes completament a fosques.. ¡Ni se t’ocórrega encendre la llum! I si ya la tenies encesa ¡APAGA-LA!. Anem a comprovar fins a que punt eres fidel a les teues creències. Fem un tracte. Si eres capaç de no sentir por durant tot el relat…, podràs ser lliure i seguir sense creure en fantasmes pero…, de lo contrari…, si en algun moment, sents que se t’ariçonen els pels…, el teu pols s’accelera…, i un tremolí invadix el teu cos fins el punt de quedar-te totalment immòvil…, ¡amic!… llavors, estaràs condenat a creure en fantasmes per a tota la vida. Te perseguiran allà a on vages i ya no tornaràs a pensar com abans…¿T’apetix que juguem?

En la llum apagada, relaixa’t i deixa’t portar per la meua veu, esta veu que atrapa la teua ment. Estàs tranquil, relaixat, sumergit en uns profunts pensaments. La temperatura és agradable, ni fret, ni calor… Tot pareix transcórrer en normalitat…, ¡o això creus!…

Mira cap als peus del teu llit. Allí no n’hi ha ningú… pero… ¿no has sentit alguna volta la sensació de que algú o alguna cosa està observant-te fixament en l’intenció de violentar la teua tranquilitat?

¿Veritat que tens el presentiment de que alguna cosa està a punt de succeir-te… i no precisament agradable?…

No apartes la vista d’allí. Observa durant uns moments eixa part del teu llit. A lo millor comences veent les seues chicotetes mans, que es van recolzant als teus peus, unes mans blanques, molt pàlides i ossudes que s’agarren al llit en l’intenció d’incorporar-se… Després distinguixes lo que pareix ser una cabellera molt negra… ¿qué serà? O millor dit… ¿quí serà?… Imagina’t sons ulls completament blancs que t’examinen fixant la seua mirada amenaçant en la teua, conseguint que comences a sentir autèntic pànic. ¡¡Sí!! ¡¡Està passant!! no és la teua imaginació, ni es tracta d’un somi. L’agonia i el terror s’estan apoderant de la teua ment i no eres capaç de dominar la situació. Te preguntes qué està ocorrent. No conseguixes entendre qué pot ser allò. La teua inquietut, te porta a tornar a observar lo inexplicable.

¡Espera!… ¿a on està? …¡ya no el tens als peus de ton llit! pero… continues notant la seua presència ¿veritat?… T’has donat conter de que no estàs a soles. Pero….¿a on ha anat? Ni t’atrevixes a mirar al teu voltant… ¡¡Sentixes pànic!! A lo millor…aplegats a este punt del relat, ya hages perdut el joc. Pero…sigam jugant un poc més. Notes unes vibracions en el matalaf, com si alguna cosa estiguera menejant-se davall del teu llit. Un soroll que prové d’ahí avall t’alerta i saps que hi ha alguna cosa amagada. Tens la sensació de que d’un moment ad atre allò eixirà d’ahí i es mostrarà front a tu…

Sense aplegar a girar completament tons ulls, notes que algú es troba al teu costat i t’observa detingudament, inclús, pots escoltar sa respiració agitada, pero, no conseguixes vore’l en total claritat.

Notes que la seua presència està molt pròxima. El pànic torna a apoderar-se de tu. Vol tocar-te la cara pero… no vages a tapar-te-la. ¡Deixa que faça lo que vullga! . Si no ho fas, ton desenllaç pot ser encara pijor.

Te seguix observant en rostre de desgrat. ¡¡No li agrades!! i està molt enfadat. Sents que la seua mà està a punt de roçar la teua cara. ¿Notes la seua fredor?… ¿Qué sents?. ¿Aplegues a percebre el tacte de la seua mà? El tens a tan sols uns centímetros de tu…Per lo vist…vol portar-te en ell i encara que no ho cregues, estàs a punt de formar part del seu intrigant i ariçonant món…

¡¡Tranquil!!. Tot ha acabat. Prenim-nos un descans. Ya pots encendre la llum. ¡¡SI ES QUE T’ATREVIXES!!.
Possiblement, ara estes pensant que a pesar de haver-te deixat dur per la sugestió i haver passat por, seguixes sense creure en fantasmes. Els fantasmes, a soles estan en la teua ment. ¿O no?. Pero… yo ara vullc la meua part del tracte…Això fon lo que acordarem. Has sentit por i ara te seguiran allà a on vages. Estàs condenat a creure en fantasmes. ¿O seguixes sense creure en ells? Pero… llavors… ¿a quí perteneix esta veu, que durant tot el relat, ha dominat la teua ment?…

Que tingues dolços somis i espere vore’t en ells…

Anuncios

Los comentarios están cerrados.

A %d blogueros les gusta esto: