Dansa macabra

Un parell de segles arrere, en un poble valencià del qual ya ningu vol recordar el nom, vivia un home molt ric i influent entre la gent de la seua epoca. Eixe home, tenía una filla preciosa a la que li dien Lluna.

L’home volia que la seua filla se casara pronte en algun jove de la seua mateixa classe i que fora ric i poderos. Pero cada volta que sorgia algun pretenent que li agradava al pare, Lluna dia:

-Pare, en el moment trobe a la persona perfecta tin per segur que t’ho fare saber.

Un dia l’home organisà en sa casa un ball, al qual acodi Lluna, que estava preciosa eixa nit, esperant a l’home dels seus somis.

Quan el rellonge marcà les dotze de la nit al so d’unes suaus campanades, un carruage molt elegant es va detindre al front de la porta de la casa. D’ell ixque un jove de llarga cabellera negra i elegantissima roba.

Lluna quedà completament impactada al vore’l, puix en eixe mateix instant va saber que eixe era l’home de la seua vida. Aixina que ella li oferi ballar una peça de vals.

Ballaren i rigueren fins que l’estrany jove començà a parlar d’una forma un tant estranya. Li digue a Lluna que no li mirara els peus. Pero ella ajocà el cap i observà sons peus i va vore sorpresa que eren molt similars a les pates d’un mascle cabriu. Quedà horrorisada; S’apagaren les llums del salo, s’escoltaren espantosos crits, rugits i carcallades. Quan les llums tornaren a encendre’s de nou i els convidats observaren, Lluna estava morta, estesa en terra i en cremades, arraps i colps, per tot son jove cos.

Buscaren a l’estrany jove que realisant una dansa naixcuda del mateix infern acabà en la vida de la jove Lluna, pero no el trobaren. Aquell jove era Satanàs.